Llengües

Institut

Missatge d'error

  • Notice: Undefined variable: node a eval() (línia 2 de /usr/home/lluisacura.cat/web/modules/php/php.module(80) : eval()'d code).
  • Notice: Trying to get property of non-object a eval() (línia 2 de /usr/home/lluisacura.cat/web/modules/php/php.module(80) : eval()'d code).

Història del Centre

Introducció

En aquest document s’exposa el que ha estat l’evolució històrica de l’escola “Lluïsa Cura”, des dels seus inicis com a institució dedicada a l’ensenyament d’oficis de la dona fins a esdevenir un Institut d’Ensenyament Secundari, especialitzat en Cicles Formatius de les famílies d’Administració, Comerç i Turisme.

Volem destacar en aquesta evolució la concepció catalanista del nostre centre, que després d’haver passat per una llarga etapa de repressió de la llengua catalana, a partir dels anys 80 va esdevenir capdavanter en la utilització del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge entre els centres públics d’ensenyament secundari.

Per aquesta raó l’Escola Lluïsa Cura es defineix com a Escola Catalana. Això significa que la llengua habitual de relació entre la majoria dels seus membres (pares, professorat, PAS i alumnes) és el català.. Han estat els equips de direcció, que amb el suport del professorat, de forma continuada i fins avui han vetllat perquè fos possible.

Sala de Costura

L’entorn: història del centre

El dia 4 de desembre de l’any 1.916 es posà en coneixement de la Corporació Municipal, per part dels marmessors de la Sra. Lluïsa Cura i Farriols que ella havia mort deixant a la ciutat de Barcelona l’ import de les dues terceres parts del producte líquid dels seus béns perquè es destinessin a fins culturals.

La clàusula del testament de la Sra. Lluïsa Cura atorgat el dia 19 de juliol de 1909 indica que el llegat diu així:

“ ...y en las dos terceras partes, a la ciudad de Barcelona, para que se destinen a los gastos de fundación o de sostenimiento de sus escuelas municipales, según acuerde el Excmo. Ayuntamiento”.

L’Ajuntament en consistori del dia 18 de gener de 1917 acordà acceptar el llegat. El dia 10 d’octubre del mateix any els marmessors de l’ esmentada mecenes comuniquen a la Alcaldia que la quantitat que pertoca a l’Ajuntament és de 192.981’39 pessetes, amb la condició que aquests diners només es poden destinar a la construcció d’un edifici escolar per a dones.

Classe de planxa

Inversió de l’import del llegat:

En la sessió de l’Ajuntament del dia 22 de novembre de 1917 , es determinà , a proposta de la Comissió de Cultura, que l’ import del llegat s’invertís, d’acord amb els propòsits de la donant, en la construcció d’una escola per a nenes a la barriada de Sant Pau, lloc on sempre havia viscut la finada . A la vegada s’encomanà a la pròpia Comissió que estudiï i proposi el projecte d’aquest edifici escolar i el solar on devia situar-se.

L’Assessoria Tècnica informà en sessió del 20 de desembre del mateix any, que en l’ esmentat barri no existien solars de l’Ajuntament per a bastir-hi una escola i si s’havia d’adquirir un terreny  l’import de la donació no era suficient.  Per tant, l’Assessoria proposà com a solució, que es tractés l’assumpte amb la Comissió de Reforma per a que facilités la cessió del solar, propietat de l’Ajuntament, que ocupava l’ex-convent de les Mínimes al C/.del Carme. 

La Comissió aprovà aquesta petició , acordant així mateix que la part d’edifici que fos escola per a nois s’anomenés Milà i Fontanals i que la secció de noies es denominés Lluïsa Cura. En els diaris de Barcelona del 18 de desembre de 1920 s’anuncià l’adjudicació de les obres mitjançant concurs.

Finalment, el 3 de març de 1921 s’adjudicaren les obres de construcció de les escoles Milà i Fontanals i Lluïsa Cura a D. Joan Buscà per la quantitat de 1.390.000 Ptes.

Segons el Sr. Bayer Gaspà, els familiars de la Sra. Lluïsa Cura van protestar a l’Ajuntament perquè la decisió de la Comissió de Cultura no interpretava adequadament la voluntat de la testadora.

Anteriorment a aquests fets, l’any 1911 es fundà l’Escola Municipal de Labors i Oficis per a la dona, on s’impartien classes de flors artificials, llenceria, labors i tall i confecció. En 1920 es va remodelar l’escola ampliant l’oferta a tres estadis:

  • L’escola taller d’aprenents, ( de 12 a 14 anys)
  • L’escola professional de dones ( a partir de 14 anys)
  • L’escola de formació domèstica ( a partir de 14 anys)

 Aleshores, l’Ajuntament decidí en sessió del 27 de novembre de 1931, que aquesta escola, situada a la Ronda de Sant Antoni, 19 passés a denominar-se Escola d’aprenentes i complementària d’oficis de la dona. “ Lluïsa Cura”.

Durant l’època de la República , la nostra escola va desenvolupar un sistema escolar d’acord amb les innovacions educatives republicanes; per tant la llengua habitual era el català. Però al setembre de 1939 es rep una notificació que exigeix retirar tots els llibres, quaderns, impresos i treballs de tota mena que no estiguin redactats en idioma espanyol.

A l’època franquista va continuar essent una escola per a dones. I en la dècada dels 70 va esdevenir un centre homologat de F.P. en les especialitats de Perruqueria i Estètica, Química , Administratiu i Delineació. Fou en aquesta dècada, gràcies a l’aplicació de la Reforma del Dr. Villar Palasí, que es passà a la coeducació, aplicada a partir del curs 1980-81.

Contingut Exposició

Evolució del sistema educatiu i de l’escola.

A partir de 1.980 època en la qual la Llei General d’Educació de 1970 s’aplicà totalment, es va començar a qüestionar la validesa d’alguns aspectes de l’estructura educativa de la formació professional de primer grau, centrant-se en la recuperació de dèficits escolars anteriors i posant-se com a fita revisar el que es creia una especialització i professionalització prematura de l’alumne.

Al 1980 - coincidint amb el canvi de l’equip de Direcció del Centre -, es va iniciar una experiència psicopedagògica de tractament del fracàs escolar , mitjançant l’aplicació metodològica de la pedagogia operatòria (aplicació com a mètode d’anàlisi i planificació d’aprenentatges de la psicologia constructivista de Jean Piaget). Així mateix, es va impulsar l’ús del català com a llengua vehicular i d’ensenyament, progressivament es va passar d’ impartir les classes en castellà a fer-les majoritàriament en català.

A més, en el marc dels seminaris interescoles promoguts per l’IMEB , es va optar per realitzar un procés d’adaptació dels programes i continguts a la realitat, estudiant les possibilitats i necessitats d’un tipus d’alumne de 14 anys que, generalment, no havia pogut assolir els objectius de l’educació bàsica i que tampoc no havia culminat el seu procés de maduració personal. El cicle educatiu dels 14 als 16 anys, antiga FPI, va convertir-se a les escoles municipals de formació professional, en un cicle polivalent amb unes característiques basades en:

  • Passar de l’especialització tecnològica a l’educació tecnològica polivalent.
  • Equilibrar el pes de les diverses àrees de coneixements, donat el caràcter d’ensenyament bàsic del cicle 14-16.
  • Potenciar l’acció tutorial com un aspecte bàsic de l’educació. 

Això va exigir la reestructuració dels tallers, el treball interdisciplinari i la globalització mitjançant projectes, canvis de contingut en els programes, renovació dels equips didàctics,  dels equipaments, la introducció de noves tecnologies i l’atenció a la transició dels alumnes al món laboral.

El 22 de febrer de 1989, l’Àrea d’Educació va dirigir un document al Director General d’Orientació i Innovació Educativa en el qual, després d’una valoració del període de la polivalència de la FPI i de la renovació de la FPII, es demanava un marc legal per tal d’experimentar la Reforma d’una manera col·lectiva, tot passant a ser centres experimentadors del nou currículum i de mòduls professionals. El 19 d’abril de 1989, el Programa de la Reforma els comunica l’experimentació del currículum a les etapes 12-16 i 16-18. A la vegada es van deixar d’impartir les especialitats de moda i delineació en el nostre centre.

La resolució es va concretar en la substitució progressiva dels cursos polivalents pel 2º cicle d’E.S.O. com a ensenyament de caràcter bàsic i la F.P. de II Grau pel Batxillerat i els Mòduls Professionals de Grau Mig i Superior. Aquests fets determinaran en un futur proper un canvi radical respecte als estudis de F.P. que s’impartien Així doncs, les transformacions van accelerar els plans de formació dels professors/es de secundària obligatòria, també es van formar els professors/es del Mòdul 3 de Comerç Exterior (denominació que en la fase experimental van rebre el que després han estat els cicles formatius de Grau superior).

A partir dels 90 l’Escola participa en diferents programes europeus que li han permès:

  • Col·laborar amb altres escoles europees amb l’objectiu d’analitzar, definir i avaluar perfils professionals.
  • Fer intercanvis d’alumnes amb diferents països d’Europa amb contractes de treball temporal en empreses de l’àmbit dels estudis cursats.
  • Participar en altres tipus de treballs per aconseguir diners del fons europeu destinats a la F.P. diners que moltes vegades han revertit en la pròpia escola i en últim terme en la millora de l’ensenyament municipal.

Abans de l’aprovació de la LOGSE (1990) el Ministeri d’Educació i Ciència va aprovar El Libro Blanco para la Reforma del Sistema Educativo, en el que es presentà una profunda renovació d’aquest.

Per tant, el 17 de gener de 1990 l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona presentà als equips directius una proposta de definició de l’estructura dels centres municipals de secundària:

  • Etapa 12-16
  • Etapa 16-18. Batxillerat i mòduls professionals

A les Jornades de Mestres Municipals del setembre del 92 s’anuncia que les escoles de secundària es definiran per famílies professionals o entorns professionals per tal d’aprofitar els recursos.

 L’ESO anirà desapareixent progressivament donada la infraestructura de l’edifici. El curs 93-94 és l’últim en el que s’imparteix l’especialitat de Química al nostre centre, que es concentrarà a l’IES Narcís Monturiol. El futur del centre Lluïsa Cura és la família administrativa i comercial, per tant durant el 94-95 es cursa l’últim Batxillerat Científic i es mantenen els Batx. de Ciències Socials i Humanitats. A partir del curs 95-96 desapareixeran les especialitats Perruqueria i Estètica, i s’iniciarà Comerç Internacional.

Durant el curs 94-95 hi ha matriculats al centre un total de 463 alumnes entre ESO, Batxillerats, mòduls 2, mòduls 3 i PGS. El Claustre està format per 46 professors/es i el PAS està constituït per 4 persones.

En la mesura que el mòduls experimentals passaven al Currículum definitiu esdevindran Cicles Formatius i en el nostre centre s’imparteixen els propis de la família administrativa i comercial.

El centre va participar decisivament en la redacció del Currículum de Comerç Internacional i Secretariat.

Durant el curs 2001-2002 comença a impartir-se l’especialitat de Turisme (Agència de viatges i ICT,) i en el 2004-05 s’inicien el cicles formatius d’Allotjament i de Gestió del Transport. 

Actualment, a l’Institut es cursen tots els Cicles Formatius de la família administrativa, tots els de la família comercial, dos cicles de la família de turisme i el curs d’accés als Cicles Formatius de Grau Superior.

De ben segur que la nostra mecenes estaria ben satisfeta de veure com el seu llegat, en passar els anys, ha fructificat tant en quantitat com, sobretot , en qualitat. Des de llavors ens han arribat testimonis d’alumnes, de totes les edats, que sempre recordaran l’empenta, generositat i formació que un dia la Sra. Lluïsa Cura va voler endegar.

Cal destacar que aquesta trajectòria ha estat traçada per un conjunt de persones que des dels inicis han cregut en el projecte del nostre centre, que tots han continuat amb dedicació, entusiasme i dotant el concepte d’educar d’un punt de vista global, per tal d’esdevenir una institució capdavantera en docència i en transferència del coneixement. El nostre agraïment a tots aquells i aquelles que ens han fet possible arribar al punt on som ara. 

Back to Top